Dream City Projections

Qui decideix posar La Habana, la Atlántida, Manila o Jamaica a un edifici d’habitatges? Quin imaginari hi ha darrera aquesta decisió? Són indrets que exòtics, que a vegades ens remeten a destins turístics, llunyans, paradisiacs... però d’on surt aquest imaginari? Quines imatges tenia al cap la persona que proposava aquest nom per l’edifici? D’on venien aquestes imatges, aquestes referències? Quina història hi havia al darrera que les fes tant potents i atractives que sense segurament haber vist aquell lloc, es convertis en sinònim de paradis, de vacances perfectes, de somni fet realitat? 

En les dècades dels 50’s i 60’s, moment quan es van construïr la majoria d’aquests edificis, coincideix amb l’auge de les grans estudis cinematrográfics com Holliwood o Cinecittá. En aquell moment es van popularitzar pelicules en destins exòtics que oferien una visió idealitzada d’aquests paradisos terrenals. Pelicules d’amor, d’acció i d’aventura, se situen en aquests indrets fantástics del qual ningú n’havia sentit mai a parlar, oferint-ne una versió edulcorada i completament imaginaria. “Atlantida el continente perdido” (1961), “Affaire in La Habana” (1957), “Capri” (1960), “Maracaibo” (1958) són pelicules d’històries fantàstiques en llocs de somni. 

A partir de la projecció de alguns clips d’aquestes pelicules sobre els edificis que porten el mateix nom, es crea aquesta superposició entre el somni la realitat amb, entre inspiració inicial que va fer somiar al qui va posar el nom a l’edifici, i resultat final que és avui en dia aquest lloc. Les escenenes èpiques o romàntiques de la pelicula se solapen amb la quotidianitat d’un edifici d’habitatges en un poble de costa. La discontinuitat entre realitat i fantasia, entre edifici i pelicula posa de manifest les fisures d’aquest somni, les imperfeccions del simulacre. 

Video HD / 7:37min / 2023