Cámara Glòries

L'edifici de l'Ajuntament situat a la Diagonal 240 funciona com un gran mirador sobre la Plaça de les Glòries. Convertim-lo en una gran càmera fotogràfica. Per portar a terme aquest projecte caldrà cobrir amb plàstic o cartró opac les finestres d'alguna sala a decidir per crear una càmera estenopeica gegant a dins de la qual pugui entrar el públic. Amb això obtenim diferents resultats: primer, generar una "experiència immersiva" analògica que ha captivat la gent durant generacions i que encara avui dia, quan es realitza, sorprèn. La imatge creada a través dels rajos que es colen pel petit estenop practicat en aquest tancament opac que hem fet a les finestres, genera una imatge del que hi ha a fora, però que es projecta cap a dins de l'habitació de forma invertida, en color i moviment. Una experiència sorprenent pel qui no l'ha viscuda. Segon, explicar el funcionament de una càmera fotogràfica. La percepció en directe d'aquest fenomen òptic fa comprendre l'origen de totes les imatges que ara són tant presents. Es com estar dins d'una càmera gegant amb les reflexions que això comporta: la diferencia entre realitat i imatge projectada i sobre l’ús sense precedents que estem fent d'aquest efecte òptic a través dels nostres dispositius mòbils en aquesta societat de les xarxes i de la comunicació. Tercer, obtenim una imatge a temps real de la plaça de les Glories a dins del departament d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament, provocant aquesta confrontació entre el lloc on es genera el pensament i el projecta la ciutat i la imatge que la propia ciutat ofereix. Tota la informació que allí s'ha generat sobre aquest subjecte (continguda en el material exposat a les parets) queda il·luminada per la projecció que la plaça ofereix en aquell moment precís. El material exposat no cal que tingui cap valor especial, pot ser material de treball, antics dossiers sobre les Glories, projectes actuals o d'altres etapes. Plànols descartats, plànols utilitzats, renders, perspectives, documents escrits... simplement per posar de manifest el cost de projectar la ciutat, de pensar-la, el que cal treballar per arribar fins allà, la quantitat de recursos, temps, i persones que ha calgut per arribar a aconseguir tenir aquella imatge que ho inunda tot i que es el resultat d'anys de reflexió, treball i presa de decisions. Posar en valor tota la feina que hi ha darrera d'un projecte d'aquesta embergadura. Finalment, es possible que amb aquestes juxtaposicions apareguin relacions, s'estableixin connexions entre part del material i algun element projectat i que es generin situacions que invitin a reflexionar sobre el que ens proposa el festival: com aquesta confrontació entre projecte i projecció afecta a les cultures/ espècies/ generacions/ matèries/ classes hi veiem reflectides? Com es va del projecte a la realitat, com es traspassen aquestes preocupacions del paper a la plaça?