Els carrers de París (I)

La vida passa pels llocs deixant traces que normalment no podem desxifrar, però que ens transmeten el gruix del temps dipositat. A Paris trobem formes retallades en l'asfalt de les voreres, cicatrius de les operacions practicades en el cos viu de la ciutat per uns cirurgians amb martells percutors i serres dials. Unes traces de geometries funcionals que es converteixen en una metàfora de la dualitat en la que es troba el ser humà entre la perfecció de la geometria abstracta i les limitacions que imposa la complexitat de la realitat.

En un món cada com més tecnificat on la producció mecànica ens posa en contacte constantment amb elements matemàticament executats, recuperar unes geometries artesanals ens proposa un retorn a una humanitat dels objectes moltes vegades llunyana.

Cartografiar les ferides d'una altra època, com l'arqueòleg, traçant fines línies per sobre la zona estudiada, numerant les parts, per recollir cada detall amb precisió