Dream City

Quan passeges per Salou pots passar de Jamaica a La Habana només canviant de vorera. I sense adonar-te’n creuar de Florida, a Bello Horizonte per anar al Chamonix amb només dos minuts. De sobte et pots trobar entre Maracaibo i Caracas, o rodejar-te de Mallorca, Menorca, Eivissa, Corsega i Sardenya, veient-les totes alhora. També pots acabar arribant a llocs que creiem perduts, com l’Atlantida o el Dorado. Ja fos amb una voluntat d’emular els llocs d’estiueig desitjats o de sentir-se el més a prop possible d’un paradís somiat, molts blocs d’apartaments de Salou i altres pobles de costa com Cambrils o Calafell s’anomenen com altres destinacions turístiques del món: Cancun, California, Antibes, Bahia, Hawai... Entre una negació de la pròpia realitat i la construcció d’un somni, diferents paradisos terrenals se succeeixen en una cartografia inverosímil. Aquest projecte utilitza diferents tècniques com la fotografia, el collage, la instal·lació, el vídeo i el dibuix, per contraposar la realitat d’uns edificis d’estiueig dels anys seixanta a la costa catalana i la il·lusió de les vacances perfectes. Es confronta la quotidianitat d’un poble d’estiueix amb la imatge idealitzada que ofereixen els noms de destins exòtics. Però alhora el fet de posar-hi nom es genera una hiperrealitat que ens permet reinterpretar la ciutat a través d’aquest món simulat. Una mitificació d’uns certs destins turístics creada a través d’uns incipients mass media dels anys seixanta, per acabar fent que, com diu Baudrillard, el signe (literalment) prengui el lloc de la realitat. Aquí se succeeixen illes gregues, muntanyes dels Alps, platges de Sud-Amèrica, totes elles una darrera l’altra, anunciades orgullosament amb un cartell que genera aquesta simulacre. Dream City fa referencia a l’ambigüitat que genera aquesta situació. Les diferents accepcions que n’ofereix la seva traducció al català ens parla d’aquesta lectura polièdrica que presenta aquesta realitat. Per una banda, es podria traduir com a “ciutat somiada” o “ciutat de somni”, referint-s’hi com un lloc idealitzat que compleix amb tots els requeriments per ser perfecte, per ser la ciutat ideal. També es podria traduir com “ciutat per somiar”, com un lloc adequat per portar a terme els somnis i reptes personals, on hi ha l’ambient adequat per aconseguir el que un desitja. Però també es podria llegir com a “ciutat feta de somnis” com una ciutat onírica, on les coses no semblen reals, i on les lleis del món tal com el coneixem no són vàlides. Salou és aquestes tres coses alhora. Des del lloc on molta gent a trobat el seu indret perfecte de vacances, on pot realitzar tot allò que havia estat desitjant fer mentre esperava arribar aquí, i a la vegada aquesta ciutat imaginaria, on el temps/espai funciona d’una altra manera, i on pots anar de una punta del món a l’altra en un instant.